“Urushi” al Japó i “Qi” a la Xina, aquesta laca és la saba de l’arbre Rhus Vernicifera que creix a l’Extrem Orient, és impermeable i resistent als àcids més corrosius.
Els primers testimonis que en tenim daten de fa uns 5000 anys a.J.C.

Aquesta substància, que va ser usada  a l’inici com a revestiment protector, esdevingué un art, “l’art d’una matèria i d’un ofici” com va escriure Bernard Dunand.

La laca natural és una matèria viva, capritxosa i misteriosa. Demana a l’artista  paciència i comprensió abans de lliurar-li els seus secrets i revelar-li la seva bellesa.

“Una obra d’art en laca no pot ser mai realitzada amb cap altra matèria sense degradar-se” (Bernard Dunand)

Aquest setinat i aquesta profunditat  de les superfícies polides sedueixen i li confereixen serenor i poesia.

La seva bellesa és també sensual, no únicament vol ser apreciada per la mirada, ella fa una crida al tacte, la carícia de la mà que ens fa vibrar els sentits...

Elaborada a mà des del començament fins al final, cada laca és una peça única.